MUUUUUUUUUUUUUUUUU... A partir d'avui comença l'aventura vaquil de la senyoreta antenes per les terres del nord, que m'esperen amb els braços oberts (les vaquetes també). Si mire cap arrere veig un cabàs ple de coses, bones i dolentes; de les dolentes aprenem i les bones ens donen l'alegria necessària per a viure. Si mire cap avant veig un full blanc, amb un llapis ben gran al costat que em convida a escriure. Tinc la sensació que a partir de demà comence a dibuixar un camí nou, que se on comença però no on acaba i ahí està l'encant de tota la qüestió; en definitiva, l'encís de tota situació...

RECORDAR Recordar, del llatí re-cordis; tornar a passar pel cor. Com alguns ja sabeu això no és collita pròpia, és de Galeano. Cada vegada que recordem, tornem a sentir el que haviem sentit: els pensaments passen pel cor i per uns segons li canvien el ritme del batec. Cada cop que s'acaba una etapa tendim a recordar-la, mirem tot el que hem fet i; tot i que ens haurà passat de manera ràpida i segurament tindrem vertigen, pensarem que ha sigut vasta. Pensarem que l'hem ben aprofitada i això ens farà sentir una mica menys trists i vulnerables. Açò és una invitació a gaudir del temps, curt però intens...