El Benicadell
Ahir diumenge vàrem pujar a la penya Cadiella, també conegut per Benicadell. La Vall d'Albaida estava summergida en un gran núvol blanc, en canvi el Comtat estava ben clar.
Vam esmorzar asseguts vora la nevera (molt ben conservada, per cert), i vam continuar pujant per a tocar la "cabota" de les comarques centrals valencianes.
En baixar ens vam fer una merescuda cerveseta en el bar de la carretera del Ràfol i després a caseta a dinar.
No és una pujada difícil; hi ha trossets que es fan més pesats però una vegada dalt se t'obliden tots els mals. Si el dia és clar es poden divisar les muralles del castell de Xàtiva i més cosetes...
posted by Annetes @ 02:57
Joooo! Q guai, me cague en la mar.
Tan de bó hagués anat, xà!
Això senta bé al cos i a l'ànima i no una botella de vi a les 4 de la matinà del dissabte entre cotxes.
Tu si que saps.
Una besà.
sols per haver-te alçat un diumenge a les 8, ja et mereixes tot el reconeiximent del mon. allo de pujar al benicadell ja es secundari.
al filo de lo imposible...
besets
Quin mono d'excursionetaaaaaaaaa!!!
Anirem a berenar la mona diumenge, no? Quines ganeeeeeeeeesss!!!
A qui li trencaré l'ou... mmm... no sé no sé...