Xauxa

XAUXA: nom d'un país imaginari on hi ha gran abundància de tot i tothom pot viure regaladament sense treballar.

gracies bata!!!

ahir vam anar a jugar a frontennis: a descarregar tensions, adrenalina i a imitar a Nadal quan li pega amb la raqueta a la pilota i crida com si s'acabara el món.

i bataller em va dur un regalet: el bolso de sugus!!!

què artiste és, xà!

gracietes!

les misérables

La llibertat és tot un tema al que podríem estar donant-li voltes i més voltes. estic molt d'acord amb tu Sandra; si encara ens plantegem el tema és perque encara queda molt per fer, és cert. Fa poc vaig vore la pel·lícula "Els Miserables", la novel·la és de Víctor Hugo si no vaig errada. Em va agradar molt. Parla de la misèria de les persones: la misèria d'esperit que; normalment, ve provocada pels diners i tot allò que gira al voltant de la paraula poder. Bé, la qüestió és; que, aquell pobre home que va intentar refer la seua vida després d'haver estat tancat a la presó i sotmés a treballs infrahumans (per furtar una barra de pa!), va ser perseguit insistentment per un pobre MISERABLE en descobrir aquest que la proccedència d'aquell home era "barriobajera" i delinqüent. Així doncs, el nostre protagonista no va ser mai LLIURE; sempre fugint. Només un dia, aquell pobre miserable se'n va adonar de la seua misèria i va redimir-se'n tornant-li la llibertat a aquell que havia intentat refer-se'n... no vos contaré com li va tornar la llibertat... Tot això ho he vingut a explicar pel tema de la llibertat i les llibertats. Crec que en realitat mai ens sentirem plenament lliures perque és infinita la llibertat i nosaltres (per sort o per desgràcia) no ho som.

tan a prop de la llibertat

que no s'apague la llum...

qui gosa prémer el botó???

no heu somniat mai en tindre un botó teletransportador???

jo ho he pensat milers de vegades... per anar de barcelona a gandia (o viceversa), de l'institut a ma casa aquells dies que acabava tan tard i fins al cap d'una hora no dinaria... ai...

on anirieu ara mateixa si poguereu disposar-ne d'un?? no és per ser cansina però sens dubte me n'anava a l'Uruguay (què guay!).

si existiren els botons teletransportadors desapareixerien les agències de viatges, els trens, els avions... en definitiva tots els mitjans de transport. o potser no perque segurament tindria un kilometratge mínim; potser per anar de gandia a almoines no serviria el botonet...

s'imagineu?? tot seria massa fàcil aleshores. la distància mai més arruinaria una relació, podries anar a treballar tots els dies a l'Empire State (o como se llame)... Veus, això és un exemple d'una cosa tan nova que assusta... No sóc capaç de pensar en totes les conseqüències que aquesta troballa portaria...

mentrestant, hauré de continuar somniant desperta, que també és bonic i fet a mida de cadascú ;D

hi ha coses tan noves que assusten...

estava pensant quin títol posar-li a este escrit...posar "quina nit" és un recurs fàcil, però és que, quina nit!!

feia dies, molts, que no ho passava tan bé! com els vells temps de burrera! i sobretot m'ha agradat vore'ns tan units, tan nosaltres mateixos i transparents... i també la presència de gent a la qual li haviem perdut la pista i potser ara és moment de reprendre-li-la...

ara acabe d'escriure el títol: "hi ha coses tan noves que assusten" frase cèlebre que no se si la va dir bata o eloi arrel de cantar la cançó de Los Planetas :"le dice a sus amigas prefiero estar muerta que aburrirme así, quiero porvar algo nuevo..." quan eixiem de l'hotel en direcció a Falkata... no comment. crec que mai ningú de nosaltres ens havia imaginat a tots junts allà dins... ni en sueños!!

perles, espere que açò siga només el principi d'un retrobament mutu i col·lectiu... espere que Rebeca i Jose avancen feliços i junts... que tinguem molts dies com aquestos: sincers i agradables (ara que ja sabeu el que va afavorir això: "YO NO TE PIDO LA LU-NA-NAAAAAAAAAA..." tota la nit esperant que la tocaren! ara comença l'època de les festes dels pobles, les verbenes... jo no vull dir res...però...)

ahí queda!

bona nit cresolets!